The Search for the Nebulae I a IX, la sèrie d’articles de Kenneth Glyn Jones al JBAA
El 1968, el mateix any que publica Messier’s Nebulae & Stars Clusters, Kenneth Glyn Jones inicia una sèrie de nou articles sobre catàlegs històrics de nebuloses al Journal of the British Astronomical Association (JBAA). Es van publicar entre 1968 i 1969.
Posteriorment, el 1975, Alpha Academic els publica junts en un sol volum de 84 pàgines.
Al núm. 4, volum 78 de 1968 del JBAA, hi ha The Search for the Nebulae I on Glyn Jones fa una introducció al conjunt d’articles i explica els catàlegs de Ptolomeu i Al-Sufi.
Al núm. 5 del mateix volum, hi ha The Search for the Nebulae II, hi ha els catàlegs d’Ulugh Beg, Tycho Brahe, Bayer, Galileu, Marius, Boulliau, Hevelius i Kirch.
Al núm. 6, hi ha The Search for the Nebulae III amb els catàlegs de Flamsteed, Halley, Bevis i De Mairan.
Al núm. 1 del volum 79 hi ha el lliurament IV de la sèrie, amb els catàlegs de Derham, Maupertuis, Cassini (fill) i Maraldi.
Al núm. 2 del volum 79 hi ha el lliurament V de la sèrie, amb els catàlegs de De Chéseaux i de Le Gentil.
Al núm. 3 del volum 79 hi ha el lliurament VI, amb els catàlegs de Lacaille, Oriani, Darquier i Koehler.
Al núm. 4 del volum 79 hi ha el lliurament VII, amb el catàleg de Bode.
Al núm. 5 del volum 79 hi ha el lliurament VIII, amb els catàlegs de Messier.
Finalment, al núm. 6 del volum 79 hi ha el lliurament IX, la continuació dels catàlegs de Messier i els objectes de Méchain.
Trobareu altres informacions sobre Kennet Glyn Jones a l’article d’aquest blog sobre el Messier’s Nebulae & Stars Clusters i a la pàgina de referència d’Hartmut Frommert i Christine Kronberg del SEDS.
lunes, 31 de enero de 2011
martes, 18 de enero de 2011
Messier’s Nebulae & Star Clusters: la guia dels objectes Messier de Kenneth Glyn Jones
Messier’s Nebulae & Star Clusters de Kenneth Glyn Jones ha estat la guia fonamental per als observadors i els estudiosos dels objectes Messier des de finals dels anys seixanta del segle XX fins l’aparició de l’Atlas del Ronald Stoyan, el 2006 en alemany i el 2008 en versió anglesa.
Les característiques del Nebulae & Star Clusters fan que no hagi quedat endarrerit amb l’aparició del Stoyan. De fet, n’és un bon complement i un must de lectura obligada per als estudiosos dels objectes del cel profund i de la història del seu descobriment.
L’edició actual és la de Cambridge University Press de 1991, segona edició de l’obra que va publicar Faber & Faber Ltd., en la primera edició original de 1968.
Kenneth Glyn Jones, honorat amb el nom de l’asteroide Glynjones, va ser un gran coneixedor de la història de l’astronomia, va ser fundador de The Webb Deep-Sky Society el 1967 i en va ser el primer president.
El propi nom de la societat és un homenatge a la història de l’astronomia i a un dels autors d’un catàleg clàssic, el Celestial Objects for Common Telescopes, de 1859, de l’eminent astrònom amateur reverend Thomas William Webb (1806-1885), catàleg que va guiar generacions d’observadors durant gairebé cent anys, fins l’arribada del Burnham's Celestial Handbook el 1966.
Kenneth Glyn Jones és el pare de l’objecte Messier 110, l’últim del catàleg, ja que la proposta d’associar NGC 205 a M 110 és seva. Aquest discutit objecte no era a la llista Messier, però Glyn Jones el va trobar en un dibuix d’Andròmeda del propi Messier, on apareix una nebulosa companya que no havia catalogat.
Kenneth Glyn Jones a més del Nebulae & Star Clusters també és autor de The Search for the Nebulae (1975), un recull de nou articles sobre la història del descobriment dels objectes del cel profund publicats anteriorment al Journal of the British Astronomical Association, i és l’editor de la sèrie de vuit volums The Webb Society Deep-Sky Observer's Handbook (1975-1990).
Messier’s Nebulae & Star Clusters té 427 pàgines, les cinquanta primeres són una introducció a l’atlas: història del descobriment dels objectes, tipus d’objectes i consells d’observació.
Segueixen 255 pàgines amb l’atlas pròpiament dit. A cada objecte hi trobem una breu fitxa amb nom, NGC, tipus d’objecte, posició, mida, magnitud i distància. A continuació fa un recull de les dades del descobriment i d’observacions històriques amb transcripcions de textos de De Chéseaux, LaCaille, Messier, Bode, William Herschel, John Herschel, Mitchel, Oriani, l’almirall Smyth, Rosse, d’Arrest, el reverend Webb, Roberts, Huggins, Flammarion, Shapley, Gingerich, Williams, Fortier, Lick VIII (Keeler), etc., segons cada cas. Continua amb una acurada explicació de l’objecte amb les últimes fonts de l’època, a mitjans del segle XX, un esquema de situació en la constel.lació i un dibuix a l’ocular en un camp circular que acostuma a ser d’entre 20 i 65 minuts de diàmetre. Acaba cada objecte amb dades per a l’observació del M i d’alguns objectes propers.
Aquests dibuixos poden resultar molt interessants per als observadors quan utilitzin instruments que arribin a magnituds similars.
Els dibuixos no són tan detallats com al Pennington (Harvard C. Pennington, 1997, The Year-Round Messier Marathon Field Guide, Willmann-Bell, Inc, 2003, primera edició, cinquena reimpressió). En aquest, els camps acostumen a ser de 45’ de diàmetre, entre 20 i 120’, i conté estels de més magnitud que al Glyn Jones.
Després de l’atlas hi ha un bloc dedicat a biografies d’astrònoms i als seus catàlegs, la biografia de Messier i la història dels catàlegs Messier i del decobriment dels objectes al llarg dels segles.
Als apèndix hi trobem una guia d’observació dels objectes M del grup de Verge i una guia de les estrelles de les Pléiades. Acaba amb les fotografies en blanc i negre dels 110 objectes i la bibliografia.
Messier’s Nebulae & Star Clusters de Kenneth Glyn Jones ha estat la guia fonamental per als observadors i els estudiosos dels objectes Messier des de finals dels anys seixanta del segle XX fins l’aparició de l’Atlas del Ronald Stoyan, el 2006 en alemany i el 2008 en versió anglesa.
Les característiques del Nebulae & Star Clusters fan que no hagi quedat endarrerit amb l’aparició del Stoyan. De fet, n’és un bon complement i un must de lectura obligada per als estudiosos dels objectes del cel profund i de la història del seu descobriment.
L’edició actual és la de Cambridge University Press de 1991, segona edició de l’obra que va publicar Faber & Faber Ltd., en la primera edició original de 1968.
Kenneth Glyn Jones, honorat amb el nom de l’asteroide Glynjones, va ser un gran coneixedor de la història de l’astronomia, va ser fundador de The Webb Deep-Sky Society el 1967 i en va ser el primer president.
El propi nom de la societat és un homenatge a la història de l’astronomia i a un dels autors d’un catàleg clàssic, el Celestial Objects for Common Telescopes, de 1859, de l’eminent astrònom amateur reverend Thomas William Webb (1806-1885), catàleg que va guiar generacions d’observadors durant gairebé cent anys, fins l’arribada del Burnham's Celestial Handbook el 1966.
Kenneth Glyn Jones és el pare de l’objecte Messier 110, l’últim del catàleg, ja que la proposta d’associar NGC 205 a M 110 és seva. Aquest discutit objecte no era a la llista Messier, però Glyn Jones el va trobar en un dibuix d’Andròmeda del propi Messier, on apareix una nebulosa companya que no havia catalogat.
Kenneth Glyn Jones a més del Nebulae & Star Clusters també és autor de The Search for the Nebulae (1975), un recull de nou articles sobre la història del descobriment dels objectes del cel profund publicats anteriorment al Journal of the British Astronomical Association, i és l’editor de la sèrie de vuit volums The Webb Society Deep-Sky Observer's Handbook (1975-1990).
Kenneth Glyn Jones, 1968, Messier’s Nebulae & Star Clusters,
Cambridge University Press (1991)
Cambridge University Press (1991)
Messier’s Nebulae & Star Clusters té 427 pàgines, les cinquanta primeres són una introducció a l’atlas: història del descobriment dels objectes, tipus d’objectes i consells d’observació.
Segueixen 255 pàgines amb l’atlas pròpiament dit. A cada objecte hi trobem una breu fitxa amb nom, NGC, tipus d’objecte, posició, mida, magnitud i distància. A continuació fa un recull de les dades del descobriment i d’observacions històriques amb transcripcions de textos de De Chéseaux, LaCaille, Messier, Bode, William Herschel, John Herschel, Mitchel, Oriani, l’almirall Smyth, Rosse, d’Arrest, el reverend Webb, Roberts, Huggins, Flammarion, Shapley, Gingerich, Williams, Fortier, Lick VIII (Keeler), etc., segons cada cas. Continua amb una acurada explicació de l’objecte amb les últimes fonts de l’època, a mitjans del segle XX, un esquema de situació en la constel.lació i un dibuix a l’ocular en un camp circular que acostuma a ser d’entre 20 i 65 minuts de diàmetre. Acaba cada objecte amb dades per a l’observació del M i d’alguns objectes propers.
Aquests dibuixos poden resultar molt interessants per als observadors quan utilitzin instruments que arribin a magnituds similars.
Els dibuixos no són tan detallats com al Pennington (Harvard C. Pennington, 1997, The Year-Round Messier Marathon Field Guide, Willmann-Bell, Inc, 2003, primera edició, cinquena reimpressió). En aquest, els camps acostumen a ser de 45’ de diàmetre, entre 20 i 120’, i conté estels de més magnitud que al Glyn Jones.
Després de l’atlas hi ha un bloc dedicat a biografies d’astrònoms i als seus catàlegs, la biografia de Messier i la història dels catàlegs Messier i del decobriment dels objectes al llarg dels segles.
Als apèndix hi trobem una guia d’observació dels objectes M del grup de Verge i una guia de les estrelles de les Pléiades. Acaba amb les fotografies en blanc i negre dels 110 objectes i la bibliografia.
domingo, 16 de enero de 2011
L’atlas Messier del Ronald Stoyan
Ronald Stoyan, Stefan Binnewies i Susanne Friedrich, 2006, Atlas der Messier-Objekte: Die Glanzlichter des Deep Sky. Oculum-VerlagGmbH, Erlangen.
Ronald Stoyan, Stefan Binnewies, Susanne Friedrich i Klaus-Peter Schroeder (Traducció), 2008, Atlas of the Messier Objects: Highlights of the Deep Sky. Cambridge University Press.
Aquest atlas en gran format i a tot color (26,5 cm x 31,5 cm i 370 pàg), publicat el 2006 en alemany i el 2008 en anglès, és una de les referències actuals i una obra fonamental per a l’observador i per a l’estudiós de la història dels objectes Messier en particular i dels objectes del cel profund en general, tant de nivell bàsic o d’iniciació com de nivell avançat o superior.
Té una introducció a l’atlas de 69 pàgines, que a més d’una breu biografia de Messier i una explicació de les diferents versions del Catàleg i dels antecedents i de les observacions que el van originar, transcriu en anglès els textos del Catàleg en la versió de 1781, la tercera versió, amb 103 objectes. Fa també tres petites introduccions a l’observació dels objectes, a la fotografia i a la Marató Messier.
Transcriu els catàlegs d’Hevelius de 1647, el de De Chéseaux de 1746, el de l’Abbé LaCaille de 1755 i el de Bode de 1777 i inclou breus biografies dels observadors visuals anteriors i posteriors a Messier.
Mereix un especial esment l’ampli bloc dedicat als telescopis utilitzats per Messier en les seves observacions.
L’atlas dels 110 objectes té 284 pàgines, inclou per a cada objecte una taula de dades, la història del descobriment i del coneixement de l’objecte al llarg dels segles, l’astrofísica i els consells d’observació, a més d'una gran quantitat d’imatges en color, en negatiu, dibuixos, etc.
A l’índex de figures, a més dels autors de les fotografies, hi consten les dades tècniques dels telescopis i dels instruments. Acaba amb un important índex de fonts.
El proleg és de David H. Levy.
Catàleg Messier de 1771: text en anglès
En aquesta entrada hi ha informacions per accedir al facsímil de l'edició original.
A la pàgina Charles Messier's Original Catalog of 1771, de Hartmut Frommert i Christine Kronberg al SEDS, hi ha la versió en anglès del primer catàleg Messier.
Clicant als números M de les diferents entrades s'accedeix directament a la pàgina del SEDS de cada objecte Messier.
En aquesta entrada hi ha informacions per accedir al facsímil de l'edició original.
Charles Messier, 1774. Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris; observées à l'Observatoire de la Marine, avec differens instruments. Mémoires de l'Académie Royale des Sciences for 1771, Paris (dated February 16, 1771, published 1774), pp. 435-461 + Pl. VIII [Bibcode: 1774MmARS1771..435M].
sábado, 15 de enero de 2011
El catàleg Messier de 1771
Messier va publicar molts articles a les Mémoires de l'Académie Royale des Sciences, el més important per a l’observador de nebuloses és al volum de 1771, publicat el 1774: el primer catàleg de 45 objectes.
Les Mémoires són dins els volums de la Histoire de l’Académie Royale des Sciences. Tenim accés als facsímils a través del web de Gallica, la Biblioteca digital de França: Gallica-Bibliothèque numérique de France (Gallica-BnF), amb crèdit de gallica.bnf.fr/ Archives de l’Académie des sciences.
El volum de 1774 per a 1771, té 1043 pàgines digitals (“Vistes”) i conté dos grans blocs, l’Histoire i les Mémoires, amb diferent paginació.
Comença amb set pàgines sense paginar. (Vista 1 a 7 /1043)
A continució hi ha l’Histoire, pàgines 1 a 157 (Vista 8 a 164/1043)
Després hi ha dues pàgines d’errata per a les Mémoires de 1764 i 1770 i per a les de l’Histoire i les Mémoires de 1771 (Vista 165 i 166/1043)
Després venen les Mémoires de Mathematique et de Physique, pàgines 1 a 858 (Vista 167 a 1043)
Dins el text hi ha diferents pàgines sense paginar, inclouen dibuixos de Messier.
El Catalogue té dues parts, la primera entre les pàgines 435 i 454 inclou la introducció i el relat de les observacions, els descobriments, els descobridors previs, la data, localització, telescopi, etc. Hi ha també cites a altres volums de les Mémoires de l’Académie amb any i pàgina, que ens menen a textos força interessants.
Entre les pàgines 454 i 458 hi ha les taules amb les dades: data, ascensió recta i declinació, ambdues en graus, minuts i segons, diàmetre de l'objecte i les anotacions.
El treball acaba amb el monogràfic sobre Orió entre les pàgines 458 i 461 (Vista 634/1043 a Vista 638/1043). Inclou sense paginar el cèlebre dibuix d'Orió.
Messier va publicar molts articles a les Mémoires de l'Académie Royale des Sciences, el més important per a l’observador de nebuloses és al volum de 1771, publicat el 1774: el primer catàleg de 45 objectes.
Les Mémoires són dins els volums de la Histoire de l’Académie Royale des Sciences. Tenim accés als facsímils a través del web de Gallica, la Biblioteca digital de França: Gallica-Bibliothèque numérique de France (Gallica-BnF), amb crèdit de gallica.bnf.fr/ Archives de l’Académie des sciences.
El volum de 1774 per a 1771, té 1043 pàgines digitals (“Vistes”) i conté dos grans blocs, l’Histoire i les Mémoires, amb diferent paginació.
Comença amb set pàgines sense paginar. (Vista 1 a 7 /1043)
A continució hi ha l’Histoire, pàgines 1 a 157 (Vista 8 a 164/1043)
Després hi ha dues pàgines d’errata per a les Mémoires de 1764 i 1770 i per a les de l’Histoire i les Mémoires de 1771 (Vista 165 i 166/1043)
Després venen les Mémoires de Mathematique et de Physique, pàgines 1 a 858 (Vista 167 a 1043)
Dins el text hi ha diferents pàgines sense paginar, inclouen dibuixos de Messier.
Entre les pàgines 435 i 461 de les Mémoires trobem el primer catàleg Messier amb 45 objectes.
El Catalogue té dues parts, la primera entre les pàgines 435 i 454 inclou la introducció i el relat de les observacions, els descobriments, els descobridors previs, la data, localització, telescopi, etc. Hi ha també cites a altres volums de les Mémoires de l’Académie amb any i pàgina, que ens menen a textos força interessants.
Entre les pàgines 454 i 458 hi ha les taules amb les dades: data, ascensió recta i declinació, ambdues en graus, minuts i segons, diàmetre de l'objecte i les anotacions.
El treball acaba amb el monogràfic sobre Orió entre les pàgines 458 i 461 (Vista 634/1043 a Vista 638/1043). Inclou sense paginar el cèlebre dibuix d'Orió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)