Messier’s Nebulae & Star Clusters de Kenneth Glyn Jones ha estat la guia fonamental per als observadors i els estudiosos dels objectes Messier des de finals dels anys seixanta del segle XX fins l’aparició de l’Atlas del Ronald Stoyan, el 2006 en alemany i el 2008 en versió anglesa.
Les característiques del Nebulae & Star Clusters fan que no hagi quedat endarrerit amb l’aparició del Stoyan. De fet, n’és un bon complement i un must de lectura obligada per als estudiosos dels objectes del cel profund i de la història del seu descobriment.
L’edició actual és la de Cambridge University Press de 1991, segona edició de l’obra que va publicar Faber & Faber Ltd., en la primera edició original de 1968.
Kenneth Glyn Jones, honorat amb el nom de l’asteroide Glynjones, va ser un gran coneixedor de la història de l’astronomia, va ser fundador de The Webb Deep-Sky Society el 1967 i en va ser el primer president.
El propi nom de la societat és un homenatge a la història de l’astronomia i a un dels autors d’un catàleg clàssic, el Celestial Objects for Common Telescopes, de 1859, de l’eminent astrònom amateur reverend Thomas William Webb (1806-1885), catàleg que va guiar generacions d’observadors durant gairebé cent anys, fins l’arribada del Burnham's Celestial Handbook el 1966.
Kenneth Glyn Jones és el pare de l’objecte Messier 110, l’últim del catàleg, ja que la proposta d’associar NGC 205 a M 110 és seva. Aquest discutit objecte no era a la llista Messier, però Glyn Jones el va trobar en un dibuix d’Andròmeda del propi Messier, on apareix una nebulosa companya que no havia catalogat.
Kenneth Glyn Jones a més del Nebulae & Star Clusters també és autor de The Search for the Nebulae (1975), un recull de nou articles sobre la història del descobriment dels objectes del cel profund publicats anteriorment al Journal of the British Astronomical Association, i és l’editor de la sèrie de vuit volums The Webb Society Deep-Sky Observer's Handbook (1975-1990).
Kenneth Glyn Jones, 1968, Messier’s Nebulae & Star Clusters,
Cambridge University Press (1991)
Cambridge University Press (1991)
Messier’s Nebulae & Star Clusters té 427 pàgines, les cinquanta primeres són una introducció a l’atlas: història del descobriment dels objectes, tipus d’objectes i consells d’observació.
Segueixen 255 pàgines amb l’atlas pròpiament dit. A cada objecte hi trobem una breu fitxa amb nom, NGC, tipus d’objecte, posició, mida, magnitud i distància. A continuació fa un recull de les dades del descobriment i d’observacions històriques amb transcripcions de textos de De Chéseaux, LaCaille, Messier, Bode, William Herschel, John Herschel, Mitchel, Oriani, l’almirall Smyth, Rosse, d’Arrest, el reverend Webb, Roberts, Huggins, Flammarion, Shapley, Gingerich, Williams, Fortier, Lick VIII (Keeler), etc., segons cada cas. Continua amb una acurada explicació de l’objecte amb les últimes fonts de l’època, a mitjans del segle XX, un esquema de situació en la constel.lació i un dibuix a l’ocular en un camp circular que acostuma a ser d’entre 20 i 65 minuts de diàmetre. Acaba cada objecte amb dades per a l’observació del M i d’alguns objectes propers.
Aquests dibuixos poden resultar molt interessants per als observadors quan utilitzin instruments que arribin a magnituds similars.
Els dibuixos no són tan detallats com al Pennington (Harvard C. Pennington, 1997, The Year-Round Messier Marathon Field Guide, Willmann-Bell, Inc, 2003, primera edició, cinquena reimpressió). En aquest, els camps acostumen a ser de 45’ de diàmetre, entre 20 i 120’, i conté estels de més magnitud que al Glyn Jones.
Després de l’atlas hi ha un bloc dedicat a biografies d’astrònoms i als seus catàlegs, la biografia de Messier i la història dels catàlegs Messier i del decobriment dels objectes al llarg dels segles.
Als apèndix hi trobem una guia d’observació dels objectes M del grup de Verge i una guia de les estrelles de les Pléiades. Acaba amb les fotografies en blanc i negre dels 110 objectes i la bibliografia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario